Trobada d’objectors i insubmisos històrics del País Valencià a Llíria
El cap de setmana del 16 i 17 de setembre més de 20 objectors, insubmisos i persones que van participar directament en aquest moviment de desobediència civil antimilitarista que es va estendre al llarg de quasi tres dècades, es van trobar en el Centre La Salle de Llíria per a celebrar la memòria d’aquesta lluita i reafirmar la vigència i necessitat de l’antimilitarisme i la noviolència en el moment actual. Totes aquestes persones van estar vinculades a grups del MOC del País Valencià i van participar en diferents etapes d’aquest cicle de protesta: des del propi Pepe Beunza, la primera persona que va donar una dimensió política i pública a la seua negativa a ser reclutat, passant pels objectors que van seguir immediatament el camí obert per ell, com Rafa Rodrigo o Jordi (avui Arbre) Agulló, les persones que van formar els primers grups d’objectors de consciència en la segona meitat dels anys 70 i van combinar la seua desobediència amb el gest pedagògic d’organitzar serveis civils autogestionats en barris com el Barri del Crist, Orriols o Natzaret, els objectors que van apostar per la campanya de “objecció col·lectiva” en els anys 80, i els insubmisos que van rebutjar la LOC i la Prestació Substitutòria en els anys 90, fins a arribar als “insubmisos a les casernes” de finals dels 90, i el col·lapse definitiu del sistema de reclutament en 2000.
En la primera jornada de la trobada, de rememoració, es van compartir les experiències individuals de participació en aquestes diferents etapes de l’objecció i la insubmissió, quasi totes centrades al voltant del grup del MOC de València, amb l’excepció d’un insubmís d’Alacant. Segurament per primera vegada fins a aqueix moment, els participants van tenir davant els seus ulls un fil conductor complet de la genealogia de l’objecció i insubmissió des dels primers objectors, els insubmisos, fins als insubmisos en les casernes. Es va constatar que l’única discontinuïtat en l’evolució del grup va tenir a veure amb l’abandó de la tàctica dels serveis autogestionats a principis dels anys 80 i de la idea d’un projecte de vida comunitària, que va inspirar al primer grup d’objectors de València.També es va poder apreciar com el grup va passar d’estar format majoritàriament per objectors que provenien del cristianisme de base en els anys 70 i primers 80, fins a la inspiració majorment llibertària dels insubmisos dels 80 i 90.
La segona fase de la trobada es va centrar en els plantejaments personals i col·lectius actuals, 15 anys després de l’eixida dels últims insubmisos-desertors de la presó militar Alcalá d’Henares. Les persones participants van compartir les seues visions sobre la situació social i política, especialment tocant al fenomen del militarisme, i el paper de grups com el MOC en açò. Els actuals membres del MOC-València (avui antimilitaristes-moc), van exposar les línies de treball actuals del grup, en el camp de la promoció de les eines de la noviolència, l’objecció fiscal a la despesa militar, l’anàlisi antimilitarista de conflictes actuals i la solidaritat internacional amb grups civils i noviolents. El participant del grup Tortuga d’Elx-Alacant, també va exposar la seua visió àmplia sobre el militarisme actual.
Finalment, ja el diumenge 17, les persones participants van abordar les seues possibles convergències, tant per a recolzar les línies de treball actuals del moviment antimilitarista actual, com per a pensar en noves accions que en les quals aportar el seu enorme capital de memòria i experiència.
En aquesta part es va parlar de la defensa de les llibertats civils a Catalunya i el dret d’autodeterminació davant l’amenaça explícita del govern espanyol, l’engegada d’una campanya per la desmilitarització de l’educació amb participació de la comunitat educativa i altres organitzacions socials, centrada en debatre què cal defensar i com cal defensar-ho, i en aconseguir com a primer objectiu la no participació de les Forces Armades en la pròxima edició de la fira infantil i juvenil Expojove. També es va acordar estudiar la cessió a un arxiu públic de l’enorme fons documental de l’objecció i la insubmissió que posseeixen els diferents participants i el que s’emmagatzema en l’actual local del MOC-València. Una altra de les conclusions va ser la necessitat de crear una “caixa de resistència” per a fer front a la “buro-repressió” a les accions noviolentes de desobediència civil, com per exemple a les multes a les quals s’enfronten els membres del MOC després de l’acció de bloqueig dels tancs destinats a les maniobres de l’OTAN “Trident Juncture” a l’octubre de 2015 en el port de Sagunt.
En tot cas, objectors i insubmisos històrics van expressar la seua disposició a recolzar l’activitat actual del MOC-València en la mesura que els fóra possible.
Les conclusions de la trobada, es poden resumir en els següents punts:
– El MOC-València és una entitat que encara que no legalitzada ha tingut una continuïtat històrica al llarg de 40 anys com a grup de funcionament assembleari, independent i autogestionat, d’ideologia antimilitarista i noviolenta que durant l’etapa del reclutament forçós a Espanya va constituir un autèntic moviment social. EL MOC té plena vigència en l’actualitat, segueix sent instrument indispensable per a l’acció noviolenta en el marc d’una revolució integral de la persona i la societat.
– EL MOC s’ha de proveir d’una caixa de resistència per a evitar la seua falta de continuïtat en el temps, conscients que qualsevol acció noviolenta té conseqüències econòmiques importants que poden frenar el procés.
– L’estructura del MOC ha de continuar sent assembleària, doncs possibilita un tipus d’acció no jerarquitzada i al mateix temps eficaç.
– Convé seguir aprofundint en el debat iniciat en aquesta trobada sobre la realitat política i social actual per a una major eficàcia en la lluita per una societat desmilitaritzada, més justa i democràtica. El MOC com a moviment social treballa al costat de les altres lluites socials. No és una entitat creada per a l’anàlisi teòrica de la realitat, sinó per a l’acció noviolenta.
– Es decideix crear un fons documental amb material escrit i gràfic per a la història de l’objecció-insubmissió a el País Valencià.
– Periòdicament es convocaran trobades lúdiques i convivencials per a estrènyer els llaços d’afecte entre membres del MOC i ampliar la participació a amics i familiars.
Més informació:
– Memoria histórica del MOC-València
– En legítima desobediencia: tres décadas de objeción, insumisión y antimilitarismo
