Dedicat als companys del MOC de València
(moviment d’objectors de consciència)
Calen ponts.
Entre ciutats, comarques i països. Entre races i pells. Entre cristians i musulmans. Entre creients i no creients. Entre convençuts i escèptics. Entre germans i cosins que no es parlen. Entre països que s,odien i es fan la guerra. Entre llengües, parles i escriptures. Entre un passat que no mor i un futur desbocat.
Entre cors ferits per causes diferents; entre sexes.
Sobren culpes i culpables. Sobren dogmes inamovibles. Sobren partidismes i cleptocràcies. Sobren gethos i clubs de fardar. Sobra teatre i fatxenderia.
Però no sobrem ni tu ni jo.
[D’una conversa recent amb un vell i estimat amic, que em relatava un proverbi africà]
Potser de lluny et semble un arbre. De més prop te n’adones que és una persona. Finalment, si l’assentes a la teua taula, descobreixes que tens un germà i un amic.
Imatges: pont medieval de Pedret i pont del diable a Martorell.
https://www.descobrir.cat/ca/notices/2021/05/els-7-ponts-de-catalunya-que-heu-de-creuar-un-cop-a-la-vida-4829.php
https://www.lapremsadelbaix.es/noticies/cultura/14318-el-pont-del-diable-entre-els-ponts-mes-iconics-d-espanya.html
