Comunicat de l’Institut de Noviolència NOVACT
El 24 de febrer de 2022 va marcar l’inici d’una nova agressió militar a gran escala contra Ucraïna, una invasió que ha sacsejat l’escenari internacional i ha fet evidents les tensions geopolítiques que marquen el nostre temps. Tres anys després, el conflicte continua, amb quasi 4 milions de població desplaçada a l’interior del país i segons fonts no oficials prop d’ 1 milió entre víctimes mortals i persones ferides de Rússia i Ucraïna, incloent víctimes civils.
Els debats sobre la guerra a Ucraïna s’estan duent a terme al marge dels seus principals protagonistes: la societat ucraïnesa i els seus representants polítics. Les negociacions es produeixen en espais on Ucraïna té un paper inexistent, mentre les grans potències intenten apropiar-se del concepte de pau per ocultar els seus interessos econòmics i geopolítics i justificant les seves accions en funció de narratives que els beneficiïn. Veiem amb preocupació com l’ús de la paraula “pau” es converteix en una eina retòrica per justificar equilibris de poder, sense garantir ni justícia ni drets per a les víctimes d’aquesta guerra.
Davant aquesta situació, considerem imprescindible:
- La inclusió real del Govern Ucraïnès en qualsevol procés de pau, garantint que la seva sobirania i la voluntat de la seva societat siguin respectades en qualsevol acord.
- Que la Unió Europea i els seus membres defensin una pau justa i sostenible, basada en el respecte als drets dels pobles i no en els interessos expansionistes de les grans potencies.
- La necessitat de comptar amb la societat civil Ucraïnesa en qualsevol iniciativa de construcció de pau, especialment la veu de les dones que han tingut un rol preponderant en el manteniment de la societat ucraïnesa durant aquests tres anys. Tota estratègia de recuperació i reconstrucció social ha d’estar basada en les necessitats de les comunitats locals.
- El respecte del Dret Internacional Humanitari, protegint la població civil i garantint la dignitat humana per sobre de qualsevol estratègia bèl·lica.
- Un rebuig explícit a tota forma d’imperialisme, tant el de Rússia com el d’Estats Units d’Amèrica, així com el de qualsevol altra potència que intenti instrumentalitzar aquest conflicte per als seus interessos geoestratègics.
- Que la Unió Europea i els seus membres apostin per la distensió, evitant les retòriques amenaçants i i una espiral armamentística incitada pels interessos de l’OTAN i l’administració Trump. És l’hora d’obrir les portes al diàleg i a la confiança mútua amb l’objectiu de desescalar els conflictes mitjançant l’ús de la diplomàcia, la negociació, la cooperació i la noviolència.
- El cessament de l’augment en la despesa militar de l’OTAN i de la militarització global, que només condueix a més guerres i desestabilització, i el redireccionament d’aquests recursos cap a polítiques de justícia social.
- Fem una crida a totes les administracions municipals, autonómiques, estatals i europees a impulsar polítiques orientades a la pau, seguint el mandat de la Nova Agenda de Pau de les Nacions Unides, orientant les seves intervencions a la seguretat humana, mitjançant instruments com ara la mediació, la diplomàcia, la defensa dels drets humans o la intervenció civil en conflictes per construir la pau.
Tres anys després de l’inici de la invasió d’Ucraïna, alcem la veu per dir: ni invasions, ni imperialismes, ni acords que desplacin a la societat a un segon pla.
Exigim una pau justa i sostenible!
